Presentació

 

Un blog més al ciberespai… Per què?… No ho sé. Només puc dir que no trobareu receptes de cuina, ni com millorar els vostres coneixements informàtics, ni consells d’estil i bellesa, ni un diari íntim, ni explicacions històriques o polítiques, ni aventures sexuals escabroses, ni dissertacions sobre literatura, sèries o allò que us pugui interessar… O potser si…

La meva feina m’obliga a utilitzar una eina molt poderosa: la observació. De fet, em fascina fixar-me en coses. Recopilo detalls sobre fets aparentment sense importància però que en aquell moment em sedueixen. Això és sorprenent en una persona especialment despistada (la gent que em coneix personalment ho pot corroborar)… O, potser, les meves distraccions venen provocades per un interès desmesurat cap a assumptes que no haurien d’ocupar la meva atenció?

D’altra banda, confesso que sempre he estat exageradament prudent amb el que dic en públic. Inclús penso quinze vegades el que publico en les meves xarxes socials. Reconec que tinc un pensament que apareix quan menys m’ho espero: “Si digues tot el que penso…” i, automàticament, em responc: “Res, no passaria res”.

Així que tinc l’orgull de presentar el meu blog. El meu espai personal per compartir les meves experiències i la meva visió del món. No penseu que cada entrada que publiqui estigui basada al cent per cent en fets reals, utilitzaré la ficció. M’agraden massa les faules com per deixar escapar l’oportunitat de crear-les. Us prometo ironia i sentit de l’humor. Sempre he cregut que el drama està sobrevalorat. Això si, qui sigui perspicaç i llegeixi entre línies descobrirà la meva particular i gens important visió del món.

Màrius Hernández - copia

Em dic Màrius Hernández i sóc actor. Durant més de vint anys he combinat aquesta fantàstica professió amb la docència i amb  la participació i creació de projectes d’àmbit cultural. També he desenvolupat tasques de direcció i, en els darrers anys, he fet incursions en la escriptura teatral.

 

Més enllà de les meves tasques laborals dedico algunes estones del meu temps lliure a ballar swing, al submarinisme, als amics, a  les exposicions d’art i, quan l’economia m’ho permet, a viatjar. Sóc un obsessiu de la lectura i apassionat dels temes socials i antropològics. El meu petit vici confessable: els parcs temàtics.

 

Blog 2 a

Comparteix.../Comparte...Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn